Cap de setmana 24 i 25 de setmbre

Coincidint amb les festivitats de la Mercè a Barcelona i Santa Tecla a Tarragona, aquest cap de setmana ha estat un dels més intens quant a quantitat d’escenes i entrevistes calia enregistrar.

El dissabte comença de nou a la Nau Minguell on retrobem la veu dels Capgrossos. Lluís Mestres, Marta Lladó, Montse Gallart i Oriol Feliu protagonitzen aquesta primera ronda d’entrevistes i ens expliquen les seves experiències personals. Després de l’obligada aturada tècnica per dinar, i sense moure’ns de lloc, arriba un dels moments més delicats del rodatge.

Mario i Quima, pares de la Mariona Galindo, passen pel plató per regalar-nos un importantíssim testimoni de fortalesa i generositat. Les seves paraules composen l’esperit que va inspirar en gran part aquest documental i la seva col·laboració ens motiva encara més a fer-ne el millor us possible. La seva història escriu un dels moments més complicats de la colla mataronina però també ens dona a tots una lliçó increïble.

Després d’un dissabte plujós, diumenge sortim a que ens toqui l’aire i ho fem acompanyats de l’ex-alcalde i membre dels Capgrossos de Mataró, Joan Antoni Baron. L’escenari triat és Vilafranca del Penedès. Allà, sota un sol de justícia, recordem un dels punts d’inflexió de la colla, un moment emotiu alhora que important per entendre la seva darrera etapa.

Però tot s’acaba i hem de deixar el solet per encarar les últimes entrevistes del set. El cap de setmana el tanquen els testimonis de Guillem del Río, Toni Cardona, Sergi Valdé, Lluís Martí, i l’actual cap de colla, Lluís Feliu.

Després d’un cap de setmana maratonià, queden poques jornades de gravació i comencen les primeres tasques de postproducció. En breu començarem a triar i remenar entre hores i hores d’imatges i farem una passa més per a l’estrena d’aquest engrescador projecte.



Entrevista a Joan Antoni Baron

Dimecres 22/09/2011

Un altre bloc important del documental passa per la Nau Minguell. Unes instal·lacions molt interessants i força desconegudes per molta gent.

Arribem ja amb molta feina feta perquè els nostres tècnics havien aprofitat el matí per preparar l’espai. Posem en marxa l’obra del Sergi Arjó que ens servirà d’escenari per als moments de confessionari. Emocions, interioritats, punts de vista personals i intransferibles estan a punt de traspassar la porta i explotar a la nostra sala de projecció.

El Marc i el Lluís escalfen motors fora mentre el Jordi Rovira ja prepara la primera entrevista amb l’Alba Galan. L’Òscar no se separa de les càmeres mentre l’Efren revisa els continguts i carrega bateries de la Canon.

Quan arriba la Georgina ens posem en marxa. Càmeres gravant, so gravant, cronòmetre a zero, acció!

L’Alba, l’Àngel, el Jordi, la Mercè, la Carla... van passant un a un per la vicaria regalant-nos els seus bocins de colla. Els moments es fan entranyables i hem d’aturar-nos en algun moment per agafar aire.

La jornada toca a la seva fi i es que el Barça està a punt de començar. Avui hem fet una passa més per veure el documental fet realitat!



El primer set d'entrevistes
A partir d'ara podreu trobar també el que diu la premsa sobre el rodatge del documental. Us deixem, com a mostra, l'entrevista del programa Mirant Amunt de Mataró Ràdio a Òscar Fernández, el director del documental:



Cap de setmana 17-18/09/2011

Rodar més enllà de la frontera pot ser un repte o una experiència diferent, pot ser emocionant o divertit, però si el lloc triat és Londres, per més ben organitzat que ho tinguis el que segur que serà sempre és impredictible! Comença una altra de les etapes importants del documental. L’equip, acompanyat de Xevi Castellví i Carles Guanyabens, trasllada la paradeta fins la capital anglesa on ens esperen dues llargues jornades de gravació. Algunes de les seqüències clau del documental tindran lloc a Londres i res no pot fallar. Cal aprofitar les 48 hores al 100%!

Però a terres angleses, Murphy (sí, el de la llei) ens depara un dissabte exasperant. Tot just aterrar trobem pluja. Encarant adversitats comença el rodatge però l’aigua cau incessant i les condicions aconsellen buscar solucions. L’equip decideix localitzar la següent escena però els rius d’aigua son minsos comparats amb l’allau de gent que omple els carrers. El dia es va escurçant i, tot i provar-ho de nou, ningú no acaba satisfet.

Els nostres protagonistes es presten de seguida a començar ben d’hora l’endemà però el canvi horari passa factura l’equip. Si mai heu de viatjar a Londres, recordeu que a les 6:00 am (hora catalana) allà són encara les cinc de la matinada. Tombeu-vos i aprofiteu una horeta més, no sigueu tontos!

Diumenge, tombem la truita. L’equip treballa molt motivat i de seguida troba llum, ambient i localització per la primera escena. Tot allò que va fallar dissabte s’arregla diumenge. Trobem un pub ideal: amb poca gent, bona llum i... en Jordi Rovira improvisa el seu Speakers’ Corner perquè aturin la música. Predisposició, treball, talent i ja tenim una altra escena tancada!

Pel record del rodatge quedarà, la samarreta de ratlles, el jersei de ratlles, el pijama a ratlles i el maleït despertador. La pluja, els carrers plens de turistes, el Tower Bridge, Hyde Park o Regent Street. El nostre viatge s’acaba i toca tornar cap a casa i preparar la primera jornada d’entrevistes al set.




Human Towers is London?
Divendres 15/09/2011

Avui tenim una nova sessió de rodatge. A les 7 del vespre ens trobem a Can Marfà, una antiga fàbrica propera al nou local dels Capgrossos de Mataró i on abans hi havia els estudis de TV Mataró.

En Jordi Rovira, conductor del documental, entrevista el periodista i mataroní Espartac Peran per parlar dels inicis de la colla. I és que just des d'on ens trobem fa quinze anys que començava la història dels Capgrossos de Mataró. La primera crida, els primers assajos...

En una breu entrevista, Jordi Rovira i Espartac Peran, recorden l'èxit inicial i valoren positivament els 15 anys sota la calor dels focus que il•luminen el plató. Al davant d’un televisor, visionen amb nostàlgia imatges del punt de partida de la colla on troben un Espartac molt més jove i amb “grenyes” -com diu ell.

L'Òscar avui s’enfunda la càmera i, amb en Marc Giner, enregistra algunes imatges de recurs. La resta de l'equip, amb el ple dels components de producció i la nova incorporació de la Laia Nonell a les tasques de comunicació, comença a recollir el material i a separar la part que marxarà l’endemà cap a Londres. I és que dissabte el documental es trasllada a la capital anglesa per enregistrar algunes escenes de gran valor.



Entrevista a Espartac Peran
Dissabte 10/09/2011

Comença un dels dies més importants del rodatge, a la doble sessió que ens espera li hem d’afegir que avui enregistrem l’escena que farà de columna vertebral de tot aquest projecte.

Ens reunim de bon matí per conèixer els primers anys de la colla de la mà de Martí Esquerra. Avui l’equip s’anirà eixamplant per moments. Per a aquesta escena comptarem amb el suport del nostre càmera auxiliar, Javier Hernández ja que en Marc tindrà feina a preparar l’audiovisual pel vespre. Aprofitem que encara fa fresqueta per treballar còmodament i l’engranatge sembla encaixar fins i tot millor que ahir.

La primera escena ha estat molt profitosa i toca dividir-se. Uns cap al local i altres a repassar vídeos i guió. Al carrer Herrera ja fa hores que l’equip de producció i escenografia treballa en transformar el cub d’assaig en un autèntic plató cinematogràfic.

A l’hora de dinar ens trobem gairebé tots, ara ja som vuit persones. El moment de distensió és curt perquè de seguida comencen a sorgir temes de producció. Acabem ràpid i ens posem de nou a treballar. Cal fer una reunió per confirmar on col·locarem el travelling i acabar de situar-nos a l’escenari.

Un cop queda tot clar, segueixen les feines paral·leles. Reunió de continguts, muntatge del travelling, reunió d’equip tècnic, posada en marxa i rebuda dels protagonistes. Aprofitem aquest darrer moment per menjar alguna cosa abans de començar, tenim hora d’inici però no hi ha límit per tancar el rodatge.

Silenci, sona la primera claqueta!

Poc a poc els castellers comencen a sentir-se còmodes i les converses comencen a fluir. A la penombra, l’Òscar supervisa cada moviment dels quatre operadors de càmera, i es que ja som tretze persones treballant en l’escena. L’Ariadna i l’Efren comproven el guió i la Clara s’encarrega que a ningú no li falti res. A poc a poc, els convidats comencen a sentir-se còmodes i a entendre les regles del joc. Fem tres parades tècniques obligades per canviar cintes i estirar les cames i acabem la nit amb prop de quatre hores de contingut que passaran directament a l’etapa de postproducció.

El dia ha estat molt llarg, aclarim les idees i traiem conclusions. L’esforç ha estat profitós però encara queda molta feina a ver, la setmana vinent trepitjarem terres angleses!


Segon dia de rodatge
Divendres 9/9/2011

Després de mesos de treball i múltiples reunions, toca posar el documental en marxa! Nervis, responsabilitat i il·lusió envolten l'equip durant el matí i una vintena més de correus electrònics cauen a les bústies de cada un.

Arribem a casa del Jordi, i l'Òscar ho fa amb les idees molt clares. Localitza les escenes amb el Jordi, que comença a veure's davant la càmera, i l'Efren que els segueix prenent fotos allà on van. L'ordinador, el passadís, el lavabo... "ei! al lavabo no eh!" protesta el Jordi.

El Marc i el Lluís es preocupen perquè tot rutlli: "se sent la canalla del pis del costat", "a veure, si encenem aquest llum i apaguem aquell altre...", "aquest ordinador fa molt de soroll", "silenci absolut!!", "els mòbils parats, res de mode avió!"... i clack!! -Escena 1, presa 1!! Rodant!-

L'Ariadna supervisa l'escena asseguda al terra amb l'Efren mentre la Georgina i el Marc -el nostre ajudant de producció per a la jornada de divendres- s'ho miren des de la porta. "és bona!" Respirem i ens mirem il·lusionats!

Acabem la primera nit de rodatge. Producció, amb la Clara que s'hi ha afegit a la mitja part, segueix treballant en el dia més intens, dissabte, al bar de la colla mentre la resta de l'equip no para de rodar imatges al pati d'assaig. A l'Òscar cada cop se'l veu més emocionat, els castells donen molt de joc i l'equip no para de gravar minuts de recursos.

El primer dia de rodatge toca a la fi. Guardem l'equip, però no gaire que l'endemà serà un dia molt llarg!


Capgrossos, 15 anys