El documental 165 Regent Street, que repassa els primers quinze anys de la història dels Capgrossos de Mataró, s’emetrà el dissabte dia 30 al canal 33 quan faltin deu minuts per les deu de la nit i el diari Ara el distribuirà el dissabte dia 7 i el diumenge dia 8 del mes de juliol, segons van anunciar ahir diumenge a Vilafranca del Penedès els responsables de la productora mataronina Clack, dels quals ha sorgit la iniciativa del documental. La notícia es va fer pública en el marc de la darrera sessió del tour que ha portat la pel•lícula per una dotzena de ciutats catalanes des de l’estrena de la peça el passat 15 de novembre al Monumental de Mataró. Aquestes ciutats són Barcelona, Caldes de Montbui, Igualada, Esparreguera, Reus, Sant Cugat del Vallès i Tarragona.
La sessió, celebrada a la sala Casal de Vilafranca en un acte organitzat entre el Cine Club de Vilafranca i la pròpia productora, va comptar amb la presència d’una vuitantena de persones, molts d’ells vinculats al món casteller. “Teníem clar que havíem de tancar aquest cicle de presentacions a Vilafranca, on passen les escenes més importants d’aquest documental, concretament l'assoliment del 4 de 9 amb folre i de la torre de 9 amb folre i manilles, claus en la recuperació de la colla després de la mort de la jove Mariona Galindo”, va explicar Joan Salicrú, productor executiu del documental.
El president dels Castellers de Vilafranca, Josep Cabré, va prendre la paraula per agrair el gest de tancar el documental a Vilafranca: “Crèiem absolutament necessari que aquest documental es pogués veure a Vilafranca”, va apuntar. També va parlar el mataroní Sergi Valdé, president de la Coordinadora de Colla Castelleres; el codirector del documental Òscar Fernández; Efren Garcia, periodista casteller del qual va sorgir la idea del documental i Xevi Castellví, excap de colla dels Capgrossos i responsable de l’empresa HIMSA, que patrocinarà la sortida a nivel nacional del producte. Ja en el tram final de l’acte, els pares de Mariona Galindo, Quima Lora i Mario Galindo, van voler agrair la feina de tot l’equip de la productora a l’hora de dur a terme el documental i el suport de la colla i de totes les persones que els han donat recolzament des de la desaparició de la seva filla. La colla, però, no va enviar representació oficial a la cita, en la línia de la posició que ha pres el col·lectiu des de l’estrena del documental.
A banda d’HIMSA, el documental ha comptat amb el suport de Caixa Laietana, el Consell Comarcal del Maresme i Fabrés Produccions com a patrocinadors i amb El Tot Mataró, Tecnocampus Mataró-Maresme i l’Ajuntament de Mataró com a col·laboradors.
165 Regent Street es va enregistrar el setembre-octubre de 2011 a Londres, Vilafranca del Penedès, Tarragona i Mataró, té una durada de 52 minuts, és una producció de Clack que han codirigit Òscar Fernández i Jordi Rovira amb guió d’Efren Garcia i Ariadna Vázquez i auxiliats en el camp tècnic per Marc Giner i Lluís Maymó. La música va a càrrec de Gustavo Legido mentre que la producció executiva és de Joan Salicrú i la cap de producció Georgina Altarriba.
El tour '165 Regent Street' finalitzarà a Vilafranca del Penedès
La productora Clack , tancarà el cicle
de presentacions del documental 165 Regent Street a Vilafranca del
Penedès el proper diumenge 17 de juny a les 19:00h a la sala del
Cine Club vilafranquí.
L'acte ha confirmat ja la presència
dels representants dels Castellers de Vilafranca i de la Coordinadora
de Colles Castelleres de Catalunya i vol simbolitzar un salt a nivell
nacional d'una producció que va néixer des d'un punt de vista local
però amb l'objectiu d'arribar al cor del màxim públic possible.
D'ençà que el film s'estrenés el 15 de novembre de 2011, ha estat projectat a 10 localitats castelleres i a centres de formació audiovisuals, ha estat l'acte inicial de la Biennal de Castells i ha participat al festival de cinema social Cinera d'Arenys de Mar. Després de mig any apropant el documental a la societat castellera, el tour 165 Regent Street es clausurarà a Vilafranca del Penedès, una de les places més emblemàtica del fet casteller i un dels escenaris que ha vist de primera mà la recuperació i eclosió de la colla dels Capgrossos de Mataró com a formació de gamma extra.
Al final de la projecció, l'equip de 165 Regent Street desvetllarà, en clau de sorpresa, el futur més proper del documental.
La feina se’ns
tira a sobre i amb ella el calendari que marca incessant el dia 15 de novembre,
la gran estrena!
El passat dia 8 d’octubre ens vam encomanar als deus per finalitzar el rodatge: vam enregistrar les últimes imatges del documental, de matí a l’interior de l’església de Santa Anna de Mataró i a la tarda als peus de la Catedral de Tarragona! Ho vam fer amb la col·laboració de Mía Castellví, actor mataroní i membre dels Capgrossos, Laura, membre de la canalla de la colla en la seva primera etapa, i de tres dels experts castellers que van viure les primeres passes dels nostres protagonistes. Xavier Brotons, Guillermo Soler i Pep Ribes ens van ajudar a donar perspectiva al discurs dels Capgrossos i s’ha de dir que treballar amb tres bons professionals ens va fer molt fàcil la feina.
Sense descansar, de tornada cap a Mataró per visionar imatges!! Reunions, correus electrònics amunt i avall i més visionats.
Les prop de trenta hores d’entrevistes (que hauran de quedar en poc més de 50 minuts de documental) ens duran les properes setmanes de corcoll però segur que el dia de l’estrena el documental farà goig. Disculpeu-nos doncs, si aquests dies estem més callats de l’habitual però prometem tornar per explicar-vos-ho tot, tot i tot!
El passat dia 8 d’octubre ens vam encomanar als deus per finalitzar el rodatge: vam enregistrar les últimes imatges del documental, de matí a l’interior de l’església de Santa Anna de Mataró i a la tarda als peus de la Catedral de Tarragona! Ho vam fer amb la col·laboració de Mía Castellví, actor mataroní i membre dels Capgrossos, Laura, membre de la canalla de la colla en la seva primera etapa, i de tres dels experts castellers que van viure les primeres passes dels nostres protagonistes. Xavier Brotons, Guillermo Soler i Pep Ribes ens van ajudar a donar perspectiva al discurs dels Capgrossos i s’ha de dir que treballar amb tres bons professionals ens va fer molt fàcil la feina.
Sense descansar, de tornada cap a Mataró per visionar imatges!! Reunions, correus electrònics amunt i avall i més visionats.
Les prop de trenta hores d’entrevistes (que hauran de quedar en poc més de 50 minuts de documental) ens duran les properes setmanes de corcoll però segur que el dia de l’estrena el documental farà goig. Disculpeu-nos doncs, si aquests dies estem més callats de l’habitual però prometem tornar per explicar-vos-ho tot, tot i tot!
 |
| Últim dia de rodatge |
L'altre dia ens vam trobar això per Twitter:
@SergiMarti: Aquests paios són sospitosos #castellers yfrog.com/nv15088867j
@SergiMarti: Aquests paios són sospitosos #castellers yfrog.com/nv15088867j
Cap de setmana 24 i 25 de setmbre
Coincidint amb les festivitats de la Mercè a Barcelona i Santa Tecla a Tarragona, aquest cap de setmana ha estat un dels més intens quant a quantitat d’escenes i entrevistes calia enregistrar.
El dissabte comença de nou a la Nau Minguell on retrobem la veu dels Capgrossos. Lluís Mestres, Marta Lladó, Montse Gallart i Oriol Feliu protagonitzen aquesta primera ronda d’entrevistes i ens expliquen les seves experiències personals. Després de l’obligada aturada tècnica per dinar, i sense moure’ns de lloc, arriba un dels moments més delicats del rodatge.
Mario i Quima, pares de la Mariona Galindo, passen pel plató per regalar-nos un importantíssim testimoni de fortalesa i generositat. Les seves paraules composen l’esperit que va inspirar en gran part aquest documental i la seva col·laboració ens motiva encara més a fer-ne el millor us possible. La seva història escriu un dels moments més complicats de la colla mataronina però també ens dona a tots una lliçó increïble.
Després d’un dissabte plujós, diumenge sortim a que ens toqui l’aire i ho fem acompanyats de l’ex-alcalde i membre dels Capgrossos de Mataró, Joan Antoni Baron. L’escenari triat és Vilafranca del Penedès. Allà, sota un sol de justícia, recordem un dels punts d’inflexió de la colla, un moment emotiu alhora que important per entendre la seva darrera etapa.
Però tot s’acaba i hem de deixar el solet per encarar les últimes entrevistes del set. El cap de setmana el tanquen els testimonis de Guillem del Río, Toni Cardona, Sergi Valdé, Lluís Martí, i l’actual cap de colla, Lluís Feliu.
Després d’un cap de setmana maratonià, queden poques jornades de gravació i comencen les primeres tasques de postproducció. En breu començarem a triar i remenar entre hores i hores d’imatges i farem una passa més per a l’estrena d’aquest engrescador projecte.
Coincidint amb les festivitats de la Mercè a Barcelona i Santa Tecla a Tarragona, aquest cap de setmana ha estat un dels més intens quant a quantitat d’escenes i entrevistes calia enregistrar.
El dissabte comença de nou a la Nau Minguell on retrobem la veu dels Capgrossos. Lluís Mestres, Marta Lladó, Montse Gallart i Oriol Feliu protagonitzen aquesta primera ronda d’entrevistes i ens expliquen les seves experiències personals. Després de l’obligada aturada tècnica per dinar, i sense moure’ns de lloc, arriba un dels moments més delicats del rodatge.
Mario i Quima, pares de la Mariona Galindo, passen pel plató per regalar-nos un importantíssim testimoni de fortalesa i generositat. Les seves paraules composen l’esperit que va inspirar en gran part aquest documental i la seva col·laboració ens motiva encara més a fer-ne el millor us possible. La seva història escriu un dels moments més complicats de la colla mataronina però també ens dona a tots una lliçó increïble.
Després d’un dissabte plujós, diumenge sortim a que ens toqui l’aire i ho fem acompanyats de l’ex-alcalde i membre dels Capgrossos de Mataró, Joan Antoni Baron. L’escenari triat és Vilafranca del Penedès. Allà, sota un sol de justícia, recordem un dels punts d’inflexió de la colla, un moment emotiu alhora que important per entendre la seva darrera etapa.
Però tot s’acaba i hem de deixar el solet per encarar les últimes entrevistes del set. El cap de setmana el tanquen els testimonis de Guillem del Río, Toni Cardona, Sergi Valdé, Lluís Martí, i l’actual cap de colla, Lluís Feliu.
Després d’un cap de setmana maratonià, queden poques jornades de gravació i comencen les primeres tasques de postproducció. En breu començarem a triar i remenar entre hores i hores d’imatges i farem una passa més per a l’estrena d’aquest engrescador projecte.
 |
| Entrevista a Joan Antoni Baron |
Dimecres 22/09/2011
Un altre bloc important del documental passa perla Nau
Minguell.
Arribem ja amb molta feina feta perquè els nostres tècnics havien aprofitat el matí per preparar l’espai. Posem en marxa l’obra del Sergi Arjó que ens servirà d’escenari per als moments de confessionari. Emocions, interioritats, punts de vista personals i intransferibles estan a punt de traspassar la porta i explotar a la nostra sala de projecció.
El Marc i el Lluís escalfen motors fora mentre el Jordi Rovira ja prepara la primera entrevista amb l’Alba Galan. L’Òscar no se separa de les càmeres mentre l’Efren revisa els continguts i carrega bateries dela Canon.
Un altre bloc important del documental passa per
Arribem ja amb molta feina feta perquè els nostres tècnics havien aprofitat el matí per preparar l’espai. Posem en marxa l’obra del Sergi Arjó que ens servirà d’escenari per als moments de confessionari. Emocions, interioritats, punts de vista personals i intransferibles estan a punt de traspassar la porta i explotar a la nostra sala de projecció.
El Marc i el Lluís escalfen motors fora mentre el Jordi Rovira ja prepara la primera entrevista amb l’Alba Galan. L’Òscar no se separa de les càmeres mentre l’Efren revisa els continguts i carrega bateries de
Quan arriba la Georgina ens posem en
marxa. Càmeres gravant, so gravant, cronòmetre a zero, acció!
L’Alba, l’Àngel,
el Jordi, la Mercè ,
la Carla...
van passant un a un per la vicaria regalant-nos els seus bocins de colla. Els
moments es fan entranyables i hem d’aturar-nos en algun moment per agafar aire.
La jornada toca a
la seva fi i es que el Barça està a punt de començar. Avui hem fet una passa
més per veure el documental fet realitat!
 |
| El primer set d'entrevistes |
A partir d'ara podreu trobar també el que diu la premsa sobre el rodatge del documental. Us deixem, com a mostra, l'entrevista del programa Mirant Amunt de Mataró Ràdio a Òscar Fernández, el director del documental:
Cap de setmana 17-18/09/2011
Rodar més enllà de la frontera pot ser un repte o una experiència diferent, pot ser emocionant o divertit, però si el lloc triat és Londres, per més ben organitzat que ho tinguis el que segur que serà sempre és impredictible! Comença una altra de les etapes importants del documental. L’equip, acompanyat de Xevi Castellví i Carles Guanyabens, trasllada la paradeta fins la capital anglesa on ens esperen dues llargues jornades de gravació. Algunes de les seqüències clau del documental tindran lloc a Londres i res no pot fallar. Cal aprofitar les 48 hores al 100%!
Però a terres angleses, Murphy (sí, el de la llei) ens depara un dissabte exasperant. Tot just aterrar trobem pluja. Encarant adversitats comença el rodatge però l’aigua cau incessant i les condicions aconsellen buscar solucions. L’equip decideix localitzar la següent escena però els rius d’aigua son minsos comparats amb l’allau de gent que omple els carrers. El dia es va escurçant i, tot i provar-ho de nou, ningú no acaba satisfet.
Els nostres protagonistes es presten de seguida a començar ben d’hora l’endemà però el canvi horari passa factura l’equip. Si mai heu de viatjar a Londres, recordeu que a les 6:00 am (hora catalana) allà són encara les cinc de la matinada. Tombeu-vos i aprofiteu una horeta més, no sigueu tontos!
Diumenge, tombem la truita. L’equip treballa molt motivat i de seguida troba llum, ambient i localització per la primera escena. Tot allò que va fallar dissabte s’arregla diumenge. Trobem un pub ideal: amb poca gent, bona llum i... en Jordi Rovira improvisa el seu Speakers’ Corner perquè aturin la música. Predisposició, treball, talent i ja tenim una altra escena tancada!
Pel record del rodatge quedarà, la samarreta de ratlles, el jersei de ratlles, el pijama a ratlles i el maleït despertador. La pluja, els carrers plens de turistes, el Tower Bridge, Hyde Park o Regent Street. El nostre viatge s’acaba i toca tornar cap a casa i preparar la primera jornada d’entrevistes al set.
Rodar més enllà de la frontera pot ser un repte o una experiència diferent, pot ser emocionant o divertit, però si el lloc triat és Londres, per més ben organitzat que ho tinguis el que segur que serà sempre és impredictible! Comença una altra de les etapes importants del documental. L’equip, acompanyat de Xevi Castellví i Carles Guanyabens, trasllada la paradeta fins la capital anglesa on ens esperen dues llargues jornades de gravació. Algunes de les seqüències clau del documental tindran lloc a Londres i res no pot fallar. Cal aprofitar les 48 hores al 100%!
Però a terres angleses, Murphy (sí, el de la llei) ens depara un dissabte exasperant. Tot just aterrar trobem pluja. Encarant adversitats comença el rodatge però l’aigua cau incessant i les condicions aconsellen buscar solucions. L’equip decideix localitzar la següent escena però els rius d’aigua son minsos comparats amb l’allau de gent que omple els carrers. El dia es va escurçant i, tot i provar-ho de nou, ningú no acaba satisfet.
Els nostres protagonistes es presten de seguida a començar ben d’hora l’endemà però el canvi horari passa factura l’equip. Si mai heu de viatjar a Londres, recordeu que a les 6:00 am (hora catalana) allà són encara les cinc de la matinada. Tombeu-vos i aprofiteu una horeta més, no sigueu tontos!
Diumenge, tombem la truita. L’equip treballa molt motivat i de seguida troba llum, ambient i localització per la primera escena. Tot allò que va fallar dissabte s’arregla diumenge. Trobem un pub ideal: amb poca gent, bona llum i... en Jordi Rovira improvisa el seu Speakers’ Corner perquè aturin la música. Predisposició, treball, talent i ja tenim una altra escena tancada!
Pel record del rodatge quedarà, la samarreta de ratlles, el jersei de ratlles, el pijama a ratlles i el maleït despertador. La pluja, els carrers plens de turistes, el Tower Bridge, Hyde Park o Regent Street. El nostre viatge s’acaba i toca tornar cap a casa i preparar la primera jornada d’entrevistes al set.
 |
| Human Towers is London? |
Divendres 15/09/2011
Avui tenim una nova sessió de rodatge. A les 7 del vespre ens trobem a Can Marfà, una antiga fàbrica propera al nou local dels Capgrossos de Mataró i on abans hi havia els estudis de TV Mataró.
En Jordi Rovira, conductor del documental, entrevista el periodista i mataroní Espartac Peran per parlar dels inicis de la colla. I és que just des d'on ens trobem fa quinze anys que començava la història dels Capgrossos de Mataró. La primera crida, els primers assajos...
En una breu entrevista, Jordi Rovira i Espartac Peran, recorden l'èxit inicial i valoren positivament els 15 anys sota la calor dels focus que il•luminen el plató. Al davant d’un televisor, visionen amb nostàlgia imatges del punt de partida de la colla on troben un Espartac molt més jove i amb “grenyes” -com diu ell.
L'Òscar avui s’enfunda la càmera i, amb en Marc Giner, enregistra algunes imatges de recurs. La resta de l'equip, amb el ple dels components de producció i la nova incorporació de la Laia Nonell a les tasques de comunicació, comença a recollir el material i a separar la part que marxarà l’endemà cap a Londres. I és que dissabte el documental es trasllada a la capital anglesa per enregistrar algunes escenes de gran valor.
Avui tenim una nova sessió de rodatge. A les 7 del vespre ens trobem a Can Marfà, una antiga fàbrica propera al nou local dels Capgrossos de Mataró i on abans hi havia els estudis de TV Mataró.
En Jordi Rovira, conductor del documental, entrevista el periodista i mataroní Espartac Peran per parlar dels inicis de la colla. I és que just des d'on ens trobem fa quinze anys que començava la història dels Capgrossos de Mataró. La primera crida, els primers assajos...
En una breu entrevista, Jordi Rovira i Espartac Peran, recorden l'èxit inicial i valoren positivament els 15 anys sota la calor dels focus que il•luminen el plató. Al davant d’un televisor, visionen amb nostàlgia imatges del punt de partida de la colla on troben un Espartac molt més jove i amb “grenyes” -com diu ell.
L'Òscar avui s’enfunda la càmera i, amb en Marc Giner, enregistra algunes imatges de recurs. La resta de l'equip, amb el ple dels components de producció i la nova incorporació de la Laia Nonell a les tasques de comunicació, comença a recollir el material i a separar la part que marxarà l’endemà cap a Londres. I és que dissabte el documental es trasllada a la capital anglesa per enregistrar algunes escenes de gran valor.
 |
| Entrevista a Espartac Peran |
Dissabte 10/09/2011
Comença un dels dies més importants del rodatge, a la doble sessió que ens espera li hem d’afegir que avui enregistrem l’escena que farà de columna vertebral de tot aquest projecte.
Ens reunim de bon matí per conèixer els primers anys de la colla de la mà de Martí Esquerra. Avui l’equip s’anirà eixamplant per moments. Per a aquesta escena comptarem amb el suport del nostre càmera auxiliar, Javier Hernández ja que en Marc tindrà feina a preparar l’audiovisual pel vespre. Aprofitem que encara fa fresqueta per treballar còmodament i l’engranatge sembla encaixar fins i tot millor que ahir.
La primera escena ha estat molt profitosa i toca dividir-se. Uns cap al local i altres a repassar vídeos i guió. Al carrer Herrera ja fa hores que l’equip de producció i escenografia treballa en transformar el cub d’assaig en un autèntic plató cinematogràfic.
A l’hora de dinar ens trobem gairebé tots, ara ja som vuit persones. El moment de distensió és curt perquè de seguida comencen a sorgir temes de producció. Acabem ràpid i ens posem de nou a treballar. Cal fer una reunió per confirmar on col·locarem el travelling i acabar de situar-nos a l’escenari.
Un cop queda tot clar, segueixen les feines paral·leles. Reunió de continguts, muntatge del travelling, reunió d’equip tècnic, posada en marxa i rebuda dels protagonistes. Aprofitem aquest darrer moment per menjar alguna cosa abans de començar, tenim hora d’inici però no hi ha límit per tancar el rodatge.
Silenci, sona la primera claqueta!
Poc a poc els castellers comencen a sentir-se còmodes i les converses comencen a fluir. A la penombra, l’Òscar supervisa cada moviment dels quatre operadors de càmera, i es que ja som tretze persones treballant en l’escena. L’Ariadna i l’Efren comproven el guió i la Clara s’encarrega que a ningú no li falti res. A poc a poc, els convidats comencen a sentir-se còmodes i a entendre les regles del joc. Fem tres parades tècniques obligades per canviar cintes i estirar les cames i acabem la nit amb prop de quatre hores de contingut que passaran directament a l’etapa de postproducció.
El dia ha estat molt llarg, aclarim les idees i traiem conclusions. L’esforç ha estat profitós però encara queda molta feina a ver, la setmana vinent trepitjarem terres angleses!
Comença un dels dies més importants del rodatge, a la doble sessió que ens espera li hem d’afegir que avui enregistrem l’escena que farà de columna vertebral de tot aquest projecte.
Ens reunim de bon matí per conèixer els primers anys de la colla de la mà de Martí Esquerra. Avui l’equip s’anirà eixamplant per moments. Per a aquesta escena comptarem amb el suport del nostre càmera auxiliar, Javier Hernández ja que en Marc tindrà feina a preparar l’audiovisual pel vespre. Aprofitem que encara fa fresqueta per treballar còmodament i l’engranatge sembla encaixar fins i tot millor que ahir.
La primera escena ha estat molt profitosa i toca dividir-se. Uns cap al local i altres a repassar vídeos i guió. Al carrer Herrera ja fa hores que l’equip de producció i escenografia treballa en transformar el cub d’assaig en un autèntic plató cinematogràfic.
A l’hora de dinar ens trobem gairebé tots, ara ja som vuit persones. El moment de distensió és curt perquè de seguida comencen a sorgir temes de producció. Acabem ràpid i ens posem de nou a treballar. Cal fer una reunió per confirmar on col·locarem el travelling i acabar de situar-nos a l’escenari.
Un cop queda tot clar, segueixen les feines paral·leles. Reunió de continguts, muntatge del travelling, reunió d’equip tècnic, posada en marxa i rebuda dels protagonistes. Aprofitem aquest darrer moment per menjar alguna cosa abans de començar, tenim hora d’inici però no hi ha límit per tancar el rodatge.
Silenci, sona la primera claqueta!
Poc a poc els castellers comencen a sentir-se còmodes i les converses comencen a fluir. A la penombra, l’Òscar supervisa cada moviment dels quatre operadors de càmera, i es que ja som tretze persones treballant en l’escena. L’Ariadna i l’Efren comproven el guió i la Clara s’encarrega que a ningú no li falti res. A poc a poc, els convidats comencen a sentir-se còmodes i a entendre les regles del joc. Fem tres parades tècniques obligades per canviar cintes i estirar les cames i acabem la nit amb prop de quatre hores de contingut que passaran directament a l’etapa de postproducció.
El dia ha estat molt llarg, aclarim les idees i traiem conclusions. L’esforç ha estat profitós però encara queda molta feina a ver, la setmana vinent trepitjarem terres angleses!
 |
| Segon dia de rodatge |
Divendres 9/9/2011
Després de mesos de treball i múltiples reunions, toca posar el documental en marxa! Nervis, responsabilitat i il·lusió envolten l'equip durant el matí i una vintena més de correus electrònics cauen a les bústies de cada un.
Arribem a casa del Jordi, i l'Òscar ho fa amb les idees molt clares. Localitza les escenes amb el Jordi, que comença a veure's davant la càmera, i l'Efren que els segueix prenent fotos allà on van. L'ordinador, el passadís, el lavabo... "ei! al lavabo no eh!" protesta el Jordi.
El Marc i el Lluís es preocupen perquè tot rutlli: "se sent la canalla del pis del costat", "a veure, si encenem aquest llum i apaguem aquell altre...", "aquest ordinador fa molt de soroll", "silenci absolut!!", "els mòbils parats, res de mode avió!"... i clack!! -Escena 1, presa 1!! Rodant!-
L'Ariadna supervisa l'escena asseguda al terra amb l'Efren mentre la Georgina i el Marc -el nostre ajudant de producció per a la jornada de divendres- s'ho miren des de la porta. "és bona!" Respirem i ens mirem il·lusionats!
Acabem la primera nit de rodatge. Producció, amb la Clara que s'hi ha afegit a la mitja part, segueix treballant en el dia més intens, dissabte, al bar de la colla mentre la resta de l'equip no para de rodar imatges al pati d'assaig. A l'Òscar cada cop se'l veu més emocionat, els castells donen molt de joc i l'equip no para de gravar minuts de recursos.
El primer dia de rodatge toca a la fi. Guardem l'equip, però no gaire que l'endemà serà un dia molt llarg!
Després de mesos de treball i múltiples reunions, toca posar el documental en marxa! Nervis, responsabilitat i il·lusió envolten l'equip durant el matí i una vintena més de correus electrònics cauen a les bústies de cada un.
Arribem a casa del Jordi, i l'Òscar ho fa amb les idees molt clares. Localitza les escenes amb el Jordi, que comença a veure's davant la càmera, i l'Efren que els segueix prenent fotos allà on van. L'ordinador, el passadís, el lavabo... "ei! al lavabo no eh!" protesta el Jordi.
El Marc i el Lluís es preocupen perquè tot rutlli: "se sent la canalla del pis del costat", "a veure, si encenem aquest llum i apaguem aquell altre...", "aquest ordinador fa molt de soroll", "silenci absolut!!", "els mòbils parats, res de mode avió!"... i clack!! -Escena 1, presa 1!! Rodant!-
L'Ariadna supervisa l'escena asseguda al terra amb l'Efren mentre la Georgina i el Marc -el nostre ajudant de producció per a la jornada de divendres- s'ho miren des de la porta. "és bona!" Respirem i ens mirem il·lusionats!
Acabem la primera nit de rodatge. Producció, amb la Clara que s'hi ha afegit a la mitja part, segueix treballant en el dia més intens, dissabte, al bar de la colla mentre la resta de l'equip no para de rodar imatges al pati d'assaig. A l'Òscar cada cop se'l veu més emocionat, els castells donen molt de joc i l'equip no para de gravar minuts de recursos.
El primer dia de rodatge toca a la fi. Guardem l'equip, però no gaire que l'endemà serà un dia molt llarg!
 |
| Capgrossos, 15 anys |
Aquí neix el diari de rodatge de "Capgrossos, 15 anys"
Sobre d'aquestes línies podreu trobar tot allò referent al nou documental casteller de Clack produccions. Us anirem explicant allò que hi ha darrera de la càmera i algunes interioritats del rodatge.
A partir d'una idea d'Efren Garcia -coordinador del canal casteller de LaMalla.cat i cronista al diari Ara- Clack es posa en marxa per plasmar una història que va més enllà del món casteller, una història que explica la superació personal i col·lectiva al voltant d'una colla castellera consolidada com ho és la dels Capgrossos de Mataró.
El 15è aniversari de la formació mataronina serà l'escenari ideal perquè Òscar Fernández plasmi a la pantalla les idees dels d'Ariadna Vázquez, Jordi Rovira i del mateix Efren Garcia; gràcies al suport tècnic dels operadors Marc Giner i Lluís Maimó. Les melodies de Gustavo Legido submergiran l'espectador en una història d'emocions i de sentiments des del moment en què traiem el DVD, curosament dissenyat per Sergi Arjó, del seu embolcall.
Tot plegat, no hauria vist mai la llum sense la màxima complicitat de Joan Salicrú, codirector de la productora audiovisual Clack i productor executiu del projecte, i de la posada en escena de Georgina Altarriba com a productora i Clara Esparrach, ajudant de producció.
Els protagonistes, però, van de blau i sense ells no hi hauria història ni documental així que no podríem tancar aquesta primera entrada sense agrair la màxima col·laboració dels Capgrossos de Mataró.
A partir d'una idea d'Efren Garcia -coordinador del canal casteller de LaMalla.cat i cronista al diari Ara- Clack es posa en marxa per plasmar una història que va més enllà del món casteller, una història que explica la superació personal i col·lectiva al voltant d'una colla castellera consolidada com ho és la dels Capgrossos de Mataró.
El 15è aniversari de la formació mataronina serà l'escenari ideal perquè Òscar Fernández plasmi a la pantalla les idees dels d'Ariadna Vázquez, Jordi Rovira i del mateix Efren Garcia; gràcies al suport tècnic dels operadors Marc Giner i Lluís Maimó. Les melodies de Gustavo Legido submergiran l'espectador en una història d'emocions i de sentiments des del moment en què traiem el DVD, curosament dissenyat per Sergi Arjó, del seu embolcall.
Tot plegat, no hauria vist mai la llum sense la màxima complicitat de Joan Salicrú, codirector de la productora audiovisual Clack i productor executiu del projecte, i de la posada en escena de Georgina Altarriba com a productora i Clara Esparrach, ajudant de producció.
Els protagonistes, però, van de blau i sense ells no hi hauria història ni documental així que no podríem tancar aquesta primera entrada sense agrair la màxima col·laboració dels Capgrossos de Mataró.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)